CES: Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana Enllaç al portal de la Generalitat Valenciana
| |
Inici | Contacte | Enllaços | Mapa web | Accessibilitat | CES Espanyols
Informació | Actualitat | Treballs | Cursos i Jornades | Conferències | Premis | Premsa
Inici / Treballs / Incidències dels Dictàmens i Informes / Incidències de l'any 2002 / Detall

ESTUDI COMPARATIU DELS DICTÀMENS DEL CES EN LES LLEIS DE LA GENERALITAT VALENCIANA APROVADES DURANT L'ANY 2002

Llei 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de Protecció contra la Contaminació Acústica
(DOGV núm. 4.394 de 9 de desembre de 2002)

Antecedents

El día 11 de juny de 2001 tingué entrada en el Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana, ofici del secretari general de la Conselleria de Medi Ambient, que sol·licitava l'emissió del dictamen, a l'empara del que preveu l'article 3,4 de la Llei 1/1993, de 7 de juliol, sobre l'Avantprojecte de Llei contra la Contaminació Acústica.

En data 15 de juny de 2001, es va reunir la Comissió de Programació Territorial i Medi Ambient, amb l'assistència de personal tècnic de la Conselleria de Medi Ambient, en la qual es va fer una exposició general dels continguts de l'Avantprojecte de Llei de Protecció contra la Contaminació Acústica.

En sessions realitzades el dia 26 de juny i el dia 3 de juliol de 2001, es va tornar a reunir la Comissió de Programació Territorial i Medi Ambient, a fi d'elaborar el projecte de dictamen tramés per la Conselleria de Medi Ambient, d'acord amb el que disposa l'article 38 del Reglament d'Organització i Funcionament del CES, que elevat al Ple el dia 12 de juliol de 2001 fou aprovat per unanimitat, segons el que disposa l'article 14.5 del Reglament d'Organització i Funcionament del CES-CV.

L'Avantprojecte de Llei de Protecció contra la Contaminació Acústica constava de: exposició de motius, cinc títols amb els capítols corresponents i un total de 63 articles, tres disposicions addicionals, una disposició transitòria, dues disposicions finals i tres annexos.

El text de la llei aprovada conté un preàmbul, cinc títols amb els seus capítols i un total de 62 articles, tres disposicions addicionals, dues disposicions transitòries, dues disposicions finals i dos annexos.

Valoració i observacions de caràcter general

En l'avantprojecte de llei es feia referència a la contaminació acústica com si en el mateix concepte s'incloguera també el concepte de vibracions. Es definia com contaminació acústica el so no desitjat i nociu i se n'excloïa aquelles vibracions l'energia de les quals no era percebuda per l'oïda humana, degut a la incidència de les ones de pressió.

En este sentit, s'entenia que s'hauria de reconsiderar el títol de l'avantprojecte de llei, en consonància, tant amb els termes utilitzats en la legislació europea i estatal com pel mateix contingut de l'avantprojecte de llei.

Des del Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana s'opinava que s'hauria d'ampliar el glossari de termes necessaris per a comprendre millor el contingut i definir tots els conceptes dins de l'articulat i no en l'annex.

Aquells articles que exigien un compliment per part de les administracions locals, haurien d'incloure el termini d'execució concreta.

El Comité entenia que en esta llei caldria incloure que les ordenances municipals regularen els sorolls produïts per les activitats domiciliàries dels veïns, amb l'objectiu d'assegurar el compliment dels nivells regulats en la present llei.

Per a acabar, tambés es volia indicar que el soroll com principal exponent de la contaminació acústica no sols afecta les persones sinó tot el medi, per això el text hauria de fer menció a tots els elements que conformen l'ecosistema.

Observacions a l'articulat

En l'article 6 (Principis de l'Actuación Pública), el CES indicava que en el punt 2, apartat b), sols es feia referència a la investigació en tècniques de protecció contra el soroll.

El Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana entenia que s'hauria d'ampliar la investigació a tècniques de mesura, anàlisi i avaluació del soroll i a tècniques de minimització del soroll.

En l'apartat b) d'este punt, s'hauria de fer referència a la millor tecnologia disponible, tècnicament i econòmicament viable, conforme s'establix en la Directriu 96/61 del Consell, de 24 de setembre de 1996, relativa a la Prevenció i Control Integrats de la Contaminació (IPPC).

El Comité proposa que en el punt 2, s'hauria d'incloure un nou apartat, que seria l'apartat h), que propose mesures per al control, investigació i minimització del soroll provinent del trànsit.

El text d'este article en la llei ha quedat redactat de la forma següent:

"Article 6. Principis de l'actuació pública"

2. Els poders públics adoptaran les mesures necessàries per a:

a) Promoure la investigació en tècniques de mesura, anàlisi, avaluació i minimització del soroll, per a la qual cosa la Generalitat inclourà aquestes actuacions en el programa del Centre de Tecnologies Netes.

b) Fomentar la implantació de maquinària, instal·lacions i aparells que generen el menor impacte acústic, mitjançant l'ús de la millor tecnologia disponible i econòmicament viable.

h) Desplegar instruments econòmics destinats a fomentar la implantació en les empreses de programes, procediments i tecnologies destinats a la prevenció, reducció i control de les seues emissions sonores.

En l'article 7 (Definicions), s'establia que les definicions no estaven incloses en l'annex I, s'interpretarian conforme a la Norma Bàsica de l'Edificació: Condicions Acústiques de l'Edificació, les normes UNE-EN-ISO.

Per a completar el punt 2 de l'article i donar-li major coherència el CES entenia que faltava incloure al final del mateix article "i, en el seu defecte, per les normes ISO".

El text aprovat ha sigut el següent:

"Article 7. Definicions"

2. Els termes acústics no indicats en l'annex I, s'interpretaran de conformitat amb el codi tècnic d'eficicació previst en la Llei d'ordenació de l'edificació. En absència d'aquest s'aplicaran les Normes bàsiques d'edificació: condicions acústiques d'edificació (NBE-CA-88), les seues possibles modificacions, les normes UNE-EN i, en el seu defecte, les normes ISO.

En l'article 12 (Nivells en l'ambient exterior) es proposava una nova redacció del punt 2, de manera que els nivells sonors es referisquen als nivells reals i directament mesurables a què estarien exposats els ciutadans. Junt amb esta regulació sonora global tindria sentit una regulació específica per a cada font de soroll (vehicles, maquinària, etc.).

Així mateix, el Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana entenia que els límits sonors de recepció en l'ambient exterior, sols s'haurien d'establir per a les zones d'ús sanitari, docent, residencial, així com en aquelles amb un grau de protecció mediambiental.

La dicció del text de la llei és de la manera següent:

"Article 12. Nivells sonors en l'ambient exterior"

2) En l'ambient exterior serà un objectiu de qualitat que no se superen els nivells sonors de recepció, expressats com a nivell sonor continu equivalent L A, aq, T, que en funció de l'ús dominant de cada zona s'establixen en la taula I de l'annex II".

En l'article 20 (Contingut) des del Comité es proposava que s'afegira com a mesura per a la prevenció i reducció de la contaminació acústica l'ordenació del trànsit rodat.

La llei recull este article amb la redacció següent:

"Article 20. Contingut"

f) Mesures de prevenció i reducció de la contaminació acústica del trànsit rodat.

En la disposició transitòria el Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana proposava afegir una nova disposició transitòria, en la qual es recollira que la llei fixara un termini d'adaptació per a complir amb el seu articulat.

El text de la llei és el següent:

"Disposició transitòria. Segona"

Les ordenances municipals aprovades i les zones acústicament saturades declares a la data d'entrada en vigor d'esta llei hauran d'adequar el seu contingut a esta en el termini d'un any des de l'aprovació del reglament de desplegament de la present llei.

Llei 8/2002, de 5 de desembre, d'Ordenació i Modernització de les Estructures Agràries de la Comunitat Valenciana
(DOGV núm. 4.396, d'11 de desembre de 2002)

Antecedents

El dia 17 de gener de 2002 tingué entrada en la seu del CES, escrit de la consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació, pel qual se sol·licitava l'emissió del dictamen preceptiu corresponent, a l'Avantprojecte de Llei sobre Ordenació i Modernització de les Estructures Agràries de la Comunitat Valenciana, d'acord amb el que disposa l'article 3 de la Llei 1/1993, de 7 de juliol, de creació del Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana.

El dia 29 de gener i el dia 8 de febrer de 2002, es va reunir a València, en sessió de treball la Comissió de Programació Territorial i Medi Ambient, que formula la proposta de dictamen elevada al Ple del dia 14 de febrer de 2002, que fou aprovada per unanimitat, segons el que preceptua l'article 14.5 del Reglament d'Organització i Funcionament del CES-CV.

L'Avantprojecte de Llei sobre Ordenació i Modernització de les Estructures Agràries de la Comunitat Valenciana constava d'exposició de motius, títol preliminar, quatre títols, amb els capítols corresponents, 70 articles, disposició addicional única i disposició final única.

La llei aprovada consta de preàmbul, títol preliminar, quatre títols amb 64 articles, dues disposicions addicionals, una disposició derogatòria i una disposició final.

Valoració i observacions de caràcter general

El Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana considerava que l'Avantprojecte de Llei sobre Ordenació i Modernització de les Estructures Agràries de la Comunitat Valenciana incidia directament sobre un dels greus problemes que afecten la nostra agricultura com és l'excessiva parcel·lació de les terres, amb la consegüent dificultat per a fer viables les explotacions.

Des del CES, s'entenia que l'Avantprojecte de Llei sobre Ordenació i Modernització de les Estructures Agràries de la Comunitat Valenciana  marcava unes línies generals d'actuació encaminades a la concentració parcel·lària, encara que s'haurien de concretar en major mesura determinades actuacions en este sentit. No obstant això, s'estima convenient que tots aquells aspectes no concretats en el present avantprojecte de llei, ho siguen en el posterior desplegament reglamentari.

Així mateix, el CES opinava quant a la concentració parcel·lària que cal augmentar els incentius, alhora que introduir els mecanismes reguladors necessaris per a aconseguir que els principals receptors de les ajudes siguen els petits propietaris, ja que han de realitzar majors esforços per a aconseguir este propòsit.

D'altra banda, el CES observava que el text de l'avantprojecte de llei, per a establir les funcions o competències de caràcter agrari, es referia a l'òrgan competent com Administració Agrària Valenciana, Conselleria d'Agricultura, conselleria competent en matèria d'Agricultura, Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació. Seria convenient que s'homogeneïtzara el text utilitzant una sola expressió per a este òrgan com la conselleria competent en matèria d'agricultura.

El CES entenia que, atenent les limitacions imposades per la classificació d'un sòl com no urbanitzable d'especial protecció agrària, haurien de recollir-se en el text de la llei mesures i ajudes per a garantir la viabilitat econòmica i la competitivitat de la producció agrària en estes zones.

Finalment, considerant que el Reglament CE 1.257/1999, establix un règim d'ajudes a la reforestació, el CES entenia que la llei hauria de contindre una referència a la seua aplicació.

Observacions a l'articulat

En l'article 9 (Classificació del sòl), el CES entenia que este precepte hauria de concretar quins són els criteris (a més dels terrenys que s'especificaven en el punt 3 de l'article 11 de la llei) que determinaven els valors agraris a protegir, i per tant, la classificació com sòl d'especial protecció.

L'article 9 (Classificació del sòl) del text normatiu en el punt 2, disposa:

2. Podran tindre la condició de sòl no urbanitzable d'especial protecció regular en esta llei els terrenys que el planejament general considere necessari preservar en atenció als fins a què s'ha fet referència en l'apartat anterior, d'acord amb el seu valor agrícola, ramader o forestal".

En l'article 13 (Delegació de la competència per a emetre informe), un dels requisits que s'establia perquè la conselleria competent en matèria d'agricultura delegara competències en els ajuntaments per a emetre l'informe d'obres, usos, instal·lacions i aprofitaments en sòl no urbanitzable d'especial protecció per valors agraris, era que estos disposaren del personal propi amb formació agronòmica.

Per la importància d'este informe, el nivell de formació agronòmica exigit s'hauria de concretar en titulat de grau mitjà o superior.

L'article 13 (Delegació de la competència per a emetre informe) de la norma aprovada té la redacció següent:

"1. La conselleria competent en matèria d'agricultura delegarà la competència per a emetre l'informe referit en els articles anteriors en aquells ajuntaments que ho sol·liciten i acrediten complir els requisits següents:

b) Disposar de personal propi amb formació agronòmica universitària per a avaluar els valors agraris que hagen de ser tinguts en compte per a l'emissió de l'informe".

En l'article 25 (Finques de desconeguts) des del CES, es pensava que hi havia un error i les finques els propietaris de les quals no foren coneguts durant el període normal d'investigació sí que s'haurien d'incloure en l'acta de reorganització, fent constar-hi la dita circumstància.

En la llei, este article està redactat de la manera següent:

Article 25 (Finques de desconeguts)

1. Les finques que reemplacen les parcel·les els amos de les quals no siguen coneguts durant el període normal d'investigació s'inclouran en l'acta de reorganització, en la qual es farà constar la dita circumstància i es reflectiran, si és procedent, les situacions possessòries existents.

En l'article 36 (Aprofitaments hidràulics) la referència que s'efectua en l'article 32 no es correspon amb el contingut de l'article 36, relatiu a la funció de coordinació i col·laboració amb els òrgans estatals competents en matèria de reg. L'article al qual ha de referir-se és l'article 34.

El tenor literal d'este article que degut a la renumeració és l'article 31 (Aprofitaments hidràulics) és el següent:

"La funció de coordinació, cooperació i col·laboració amb els òrgans estatals en matèria de reg que disposa la lletra c) de l'apartat 1 de l'article 29 d'esta llei s'exercirà de conformitat amb les disposicions de les normes constitucionals i estatutàries que establixen les respectives competències estatals i autonòmiques".

Sobre l'article 41 (Plans d'obra) el CES indicava que la última frase del paràgraf 2, del punt 1, de l'article 41, s'hauria de suprimir ja que el contingut dels plans d'obra es recull en l'apartat 2 del mateix article.

Este article en el text aprovat té la redacció següent:

Article 36 (Plans d'obres)

"1.  (...)Les obres d'interés general de la Comunitat incloses en els dits plans podran ser projectades, realitzades i sufragades íntegrament per la pròpia conselleria".

L'article 53 (Unitat d'Explotació Concentrada) incloïa en el primer paràgraf la definició de la Unitat d'Explotació Concentrada quan des del CES s'entenia que ja s'havia definit en el punt 8, de l'article 3 b), pel que resultava reiteratiu.

En el text aprovat, l'article 47 (Unitat d'Explotació Concentrada), este paràgraf ha sigut suprimit.

Llei 11/2002, de 23 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d'Organització de la Generalitat Valenciana
(DOGV núm. 4.409 de 31 de desembre de 2002)

Antecedents

El dia 27 de setembre de 2002 tingué entrada en la seu del CES-CV, escrit del conseller d'Economia, Hisenda i Ocupació, pel qual se sol·licitava l'emissió, amb caràcter urgent, del dictamen preceptiu corresponent a l'Avantprojecte de Llei de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d'Organització de la Generalitat Valenciana, d'acord amb el que disposa l'article 3 de la Llei 1/1993, de 7 de juliol, de creació del Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana.

Els dies 4, 10 i 15 d'octubre de 2002 es va reunir en sessió de treball la Comissió de Programació Econòmica Regional i Plans d'Inversions que formula la proposta de dictamen elevada al Ple del dia 18 d'octubre de 2002 que fou aprovada per unanimitat, segons el que preceptua l'article 14.5 del Reglament d'Organització i Funcionament del Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana.

L'Avantprojecte de Llei de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d'Organització de la Generalitat Valenciana constava d'exposició de motius, setze capítols amb un total de 88 articles, tres disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i cinc disposicions finals i un annex.

La llei aprovada consta de preàmbul, divuit capítols amb un total de 93 articles, quatre disposicions addicionals, dues disposicions transitòries, disposició derogatòria i cinc disposicions finals.

Valoració i observacions de caràcter general

En primer lloc, el CES-CV, volgué reiterar, des del respecte a la legalitat d'esta decisió, la seua disconformitat amb el tràmit d'urgència utilitzat per a la sol·licitud del dictamen, atesa la complexitat del present avantprojecte.

D'altra banda, la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació no havia tramés la documentació relativa a la memòria econòmica d'este avantprojecte de llei, que incidix de forma essencial, encara que no exclusiva, en lleis de clar contingut econòmic (Llei de Taxes, Llei del tram autonòmic del IRPF i restants tributs cedits, entre altres) i que crea dos importants ens com són l'Agència de Ciència i Tecnologia (AVCYT) i l'Agència Valenciana de Cooperació per al Desenrotllament.

Per tant, el CES entenia que l'avaluació de la memòria mencionada milloraria considerablement la comprensió de l'avantprojecte que es dictamina.

El Comité considerava que seria desitjable que en el present avantprojecte de llei només s'inclogueren les modificacions relatives a les lleis amb repercussió econòmica directa i es deixara la resta per a altres lleis de caràcter més específic. Això permetria, d'una banda, en criteris de tècnica legislativa una menor dispersió normativa, i d'una altra, un tractament amb major profunditat d'estes, que possiblement resultaria més beneficiós per al bon funcionament dels ens afectats i en conseqüència, per al conjunt dels ciutadans de la nostra Comunitat.

El Comité estimava que el Govern Valencià hauria de publicar un text refós de la Llei de Taxes, a fi d'evitar la dispersió normativa que hi ha en l'àmbit de la nostra Comunitat.

El CES-CV proposava que s'aplicara, per coherència, igual menció per a ambdós gèneres en tots els casos recollits en el text de l'avantprojecte i finalment, el CES observà una sèrie d'errors al llarg de l'avantprojecte que es detallaren per a la seua correcció.

Observacions a l'articulat

Sobre la disposició transitòria tercera, el CES expressava que la redacció d'esta disposició mancava de coherència, per això es va dir que no podia expressar el seu parer sobre esta.

En el text de la llei aprovat, la disposició transitòria tercera ha desaparegut.

CONCLUSIONS

Com en anys anteriors, des del Gabinet Tècnic del CES s'ha pretés realitzar un estudi comparatiu entre els dictàmens emesos pel Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana i les lleis de la Generalitat Valenciana publicades en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana durant l'any 2002.

Des de fa algun temps, s'ha vingut indicant que este treball no pretén ser un estudi exhaustiu sobre les lleis, sinó un reflex dels comentaris i de les recomanacions realitzats pel Comité com institució de la Generalitat Valenciana, en el moment d'emetre els dictàmens preceptius i no vinculants sobre els avantprojectes de llei que elabora el Govern Valencià, com així s'indica en la seua llei de creació.

Com en altres ocasions hi ha alguns comentaris i suggeriments expressats en els dictàmens del CES-CV que són tinguts en compte, tant pel Consell en aprovar els projectes de llei com per les Corts en el tràmit parlamentari.

Hem de lamentar que la nostra labor no és percebuda per la societat conforme desitjaríem, i que fins i tot hi ha departaments del Govern Valencià que no ens demanen l'emissió dels dictàmens preceptius, el que en certa manera duu a incomplir el que preceptua la Llei de Creació del Comité, respecte a l'emissió de dictàmens de les matèries que són de la seua competència.

Per a acabar, reiterem apuntant que en la mesura de les nostres possibilitats i dels nostres mitjans, estem complint el que disposen els articles 3 i següents de la Llei 1/1993, de 7 de juliol, de Creació del Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana, respecte a les funcions que tenim encomanades com a òrgan consultiu del Govern Valencià i de les institucions públiques de la Comunitat Valenciana.

COMITÉ ECONÒMIC I SOCIAL DE LA COMUNITAT VALENCIANA