El CES CV celebra una jornada en la que es posen sobre la taula els efectes de la intel·ligència artificial en el mercat laboral
Alacant, 01-10-2025.- EL CES CV ha celebrat la seua III Trobada Socioeconòmica de la Comunitat Valenciana en format online a causa de les alertes roges i taronges activades en la Comunitat Valenciana. La inauguració ha sigut a càrrec del secretari autonòmic d'Ocupació i director general de Labora, Antonio Galvañ, acompanyat pel president del CES CV, Fernando Móner. Galvañ ha subratllat que la intel·ligència artificial “ja no és una promesa de futur, sinó una realitat que està transformant l'economia global”.
"La Comunitat Valenciana està ben posicionada per a afrontar este repte gràcies al seu ecosistema empresarial dinàmic, les seues universitats capdavanteres i el creixement sostingut d'empreses natives d'IA”, ha indicat. Així mateix, ha destacat que la missió de la Generalitat “és preparar a la ciutadania per a un mercat laboral en profunda transformació. La IA obri oportunitats, però també planteja riscos que hem d'abordar amb polítiques inclusives”, ha assenyalat. En este sentit, ha detallat les tres línies d'actuació del Consell: formació i requalificació professional, inclusió i equitat en l'accés a les oportunitats i col·laboració pública-privada amb el sistema educatiu. “Tenim talent, iniciativa i la voluntat de no deixar ningú arrere”, ha conclòs.
Per la seua part, el president del CES Espanya, Antón Costas, ha desenrotllat la ponència Impactes econòmics i laborals dels canvis tecnològics. L'informe sobre els impactes econòmics elaborat pel CES Espanya assenyala com a poc probable que a Espanya la IA afecte l'ocupació, però sí ha firmat que la IA podria tindre un efecte major en els salaris: “Si es reduïxen els costos de la major part de les activitats productives, això baixaria el valor de mercat dels salaris” ha recalcat. L'informe, segons Costas, sosté que la clau per a la integració de la IA en la nostra societat i en els sectors econòmics és orientar l'ús de les tecnologies cap a la capacitació i la millora de productivitat dels treballadors. “La IA ha d'orientar-nos cap al Bé Comú, cal fer un ús adequat de la IA i veig amb optimisme i esperança en què això ocórrega” ha finalitzat.
A continuació, ha tingut lloc la taula de diàleg Impactes dels canvis tecnològics i de la comunicació en la societat. La moderadora ha sigut la periodista Thais Peñalver qui ha donat pas a la Catedràtica de Dret del Treball de la Universitat d'Alacant, Carolina Blasco; també ha participat el professor titular del Departament de Comunicació i Psicologia Social de la Universitat d'Alacant i director del grup d'investigació UA Branscience, Fernando Olivares. També ha intervingut l'expert en comunicació, Marc Amorós.
Pot agreujar la bretxa digital de gènere
Carolina Blasco ha destacat que la intel·ligència artificial està transformant la manera de treballar en les empreses, “no per a destruir ocupació, sinó per a adaptar-la generar noves oportunitats que requeriran altes competències digitals”. Blasco ha subratllat que la IA mai substituirà els valors humans com el pensament crític, l'empatia o la consciència, encara que ha advertit que esta transformació pot afectar especialment les persones amb menys habilitats tecnològiques i, en conseqüència, agreujar la bretxa digital de gènere.
Marc Amorós ha advertit sobre l'impacte de la desinformació en l'era digital, assenyalant que vivim en una “era daurada de la comunicació fake”, on distingir entre imatges reals i muntatges creats amb intel·ligència artificial resulta cada vegada més difícil. Ha assenyalat que el 62% de la informació que circula en Internet és falsa o conté dades incorrectes, que el 70% de les notícies falses es compartixen més ràpid que les verdaderes i que un 35% de la població mundial pateix fatiga informativa a causa de les fake news. Amorós ha insistit que “la desinformació és el nou poder”, recordant que una notícia falsa no és més que una mentida i que la informació veraç és essencial per a prendre decisions.
Per part seua, Fernando Olivares ha centrat la seua intervenció en la Intel·ligència Artificial Generativa (IAG), aquella capaç de crear contingut nou i original a partir de models d'aprenentatge profund. Ha destacat un dels fenòmens més virals del moment, el Italian Branrot, un format de vídeos curts que concentra un alt nivell de engagement. Olivares va subratllar que és el primer format natiu 100% d'IAG i totalment descentralitzat, ja que no respon a un autor identificat ni a una estratègia concreta, sinó que s'ha generat de manera espontània i comunitària. Este fenomen, lliure de drets d'autor, s'ha vist afavorit per l'accessibilitat de les aplicacions de IAG en modalitat freemium. Olivares ha tancat la seua ponència assenyalant que la professió del futur és ser “promters que donen ordes a la IA però amb responsabilitat, visió i de manera eficient”.
Impuls d'empreses innovadores i en creixement
Andrés Pedreño, Catedràtic d'Economia Aplicada, ha estat l'encarregat de tancar la jornada amb la ponència Reptes en l'era de la Intel·ligència Artificial. En la seua intervenció, ha analitzat la posició d'Europa en l'àmbit tecnològic enfront dels Estats Units i la Xina, assenyalant que el continent no ha sabut adaptar-se a l'economia digital durant les últimes dues dècades, la qual cosa ha limitat la seua competitivitat enfront dels gegants estatunidencs i el model industrial de la Xina, on la intel·ligència artificial s'aplica de manera transversal. Així i tot, ha destacat que Europa “compta amb un gran potencial, encara que ha d'afrontar la seua feble situació econòmica”. Finalment, ha animat els empresaris a perdre la por a la IA i aprofitar els seus avantatges comparatius, ja que, ben utilitzada, pot transformar les empreses en companyies innovadores i en creixement.
La jornada ha sigut clausurada per Fernando Móner, qui ha agraït als ponents “el contingut magistral, que ha ensenyat, ha generat preguntes i, sobretot, ha despertat l'interés per continuar impulsant este tipus d'accions informatives, ja que el que coneixem de la IA és només la punta de l'iceberg”.